La difícil realitat de la migració a Espanya: a la recerca d’oportunitats en un terreny hostil

^
31 maig, 2023
Categoría Tendència

Tot i aquest moviment ininterromput i mil·lenari de persones d’un lloc a un altre, i malgrat els avenços en matèria de drets i protecció, les persones migrants encara enfronten nombrosos obstacles per trobar feina a causa de la seva condició de migrants, la falta d’una xarxa de seguretat propera i les persistències d’actituds racistes i de la discriminació en la societat, ja sigui de forma directa o indirecta.

La migració és una acció inherent a l’ésser humà. Des que es té memòria, les persones sempre han buscat un lloc on les seves necessitats bàsiques fossin cobertes i Espanya, com molts altres països, ha experimentat un flux constant de migrants a la recerca d’una vida millor i oportunitats de treball per part de persones de tot el món, en especial d’Àfrica.

Actualment, la població nascuda a l’estranger representa al voltant de 6,7 milions de persones a Espanya, és a dir, al voltant del 14,3% de la població total, i la gran majoria de persones d’aquest grup, gairebé el 80%, estan en edat de treballar. Aquestes xifres indiquen una cosa molt clara: les persones que venen a Espanya ho fan per a treballar. Però haver posat en risc la seva vida, tenir edat de treballar, estar capacitat i tenir voluntat de fer-ho no els garantitza poder accedir a un lloc de feina, ja que les persones migrants es troben amb altres dificultats. La seva situació laboral es caracteritza per la dificultat afegida que enfronten en intentar ingressar al mercat laboral. Sovint, es troben amb barreres com la falta de reconeixement dels seus títols i experiència laboral, la falta de domini de l’idioma o la manca de connexions i contactes al país.

Aquestes barreres poden convertir-se en obstacles insuperables que dificulten la seva inserció laboral i limiten les seves possibilitats de desenvolupament personal i professional, allargant el seu procés d’adaptació, ja de per sí complicat, al país que han anat a viure. Les xifres parlen per si soles: mentre que només el 17% de la població activa són estrangers, la seva taxa d’atur és molt superior a la dels nascuts a Espanya: 1 de cada 4 aturats a Espanya és migrant. La disparitat entre els índexs de desocupació ja reflecteix de manera evident la limitada integració laboral de la població migrant.  Cal assenyalar, també, que la manca d’estudis tampoc no és la barrera que han de superar les persones migrants, ja que les dades oficials reflecteixen que, fins i tot quan ens centrem en treballadors amb el mateix nivell de formació, la presència d’estrangers tendeix a ser més destacada en els nivells de qualificació laboral més baixa, la qual cosa pot indicar un problema generalitzat de sobrequalificació entre aquests.[1]

Un dels aspectes que menys es té en compte a l’hora de valorar l’esforç i dificultat que entomen les persones migrants quan arriben a un nou lloc és la falta d’una xarxa de seguretat propera, aquell grup de persones, ja sigui família de sang o escollida, que sempre té una ajuda per oferir-te. Les persones migrants solen deixar enrere les seves famílies i amics a la recerca d’una vida millor. Aquesta manca de suport emocional i social pot generar sentiments de solitud i aïllament, dificultant el seu benestar general. La falta d’aquesta xarxa fa que, en cas de necessitar suport, s’agreugi la situació de vulnerabilitat.

Per últim, però no menys important, és la persistència del racisme i les discriminacions en la societat espanyola. La falta d’una llei Antiracista que persegueixi aquestes actituds fa que els esforços per promoure la igualtat no siguin suficients, i que molts migrants continuin sent víctimes de prejudicis i estereotips negatius que perjudiquen les seves oportunitats de treball i que perpetuen la seva situació d’inadaptació en la societat.

És urgent i fonamental que la societat espanyola prengui consciència d’aquestes dificultats, treballi conjuntament per a superar-les i reguli i promogui polítiques inclusives d’igualtat d’oportunitats per a totes les persones, independentment del seu origen o estatus migratori, i es pugui assolir una societat més justa per a tothom. Només així podrem construir un futur en el qual la migració sigui vista com una oportunitat i no com un obstacle. Perquè no n’hi ha prou amb no ser racista, sinó que s’ha de ser antiracista, i com deia Bob Marley: “Les guerres continuaran existint mentre el color de la pell sigui més important que el dels ulls”.


[1] https://www.inclusion.gob.es/oberaxe/ficheros/documentos/Integraciondelapoblacion.pdf